CANON en re major de JOHANN PACHELBEL
Johann Pachelbel (1653 – 1706) va nàixer a Nuremberg, Sacre Imperi, actual Alemanya, i va ser un destacat compositor, clavicembalista i organista del període barroc. Va compondre esta obra al voltant de 1680, sent originalment una obra de música de cambra per a tres violins i baix continu; posteriorment s’han realitzat arranjaments per a una gran varietat d’instruments i conjunts.
El cànon és una peça o secció d’una composició musical de caràcter contrapuntístic basada en la imitació entre dos o més veus separades per un interval temporal. Una part vocal o instrumental interpreta una melodia i uns compassos més tard una segona veu repetix eixa mateixa melodia i així successivament.
PARTITURA (veu)
Cada nivell té un número encerclat a l’esquerra i està format per quatre compasos de 2/4. Entre cada nivell hi ha 4 compasos d’espera. L’exercici consisteix a cantar/entonar les notes que hi van apareguent. A partir del nivell 21 ja no fem compasos d’espera i en solfegem els 8, que és la durada de la seqüència armònica o progressió d’acordes del cànon.
El recurs pertany a En Juan Hernández Freixenós.
SEQÜÈNCIA ARMÒNICA
