Johann Pachelbel (Nuremberg, Sacre Imperi, actual Alemanya, 1653-1706) va ser un destacat compositor, clavicembalista i organista prussià del període barroc. Es troba entre els més importants músics de la generació anterior a Johann Sebastian Bach, del pare de qui va ser amic. Entre les seues nombroses composicions cal esmentar el seu cèlebre Cànon en re major, escrit per a tres violins i baix continu, obra que ha sigut objecte de nombroses gravacions.
La música de Pachelbel va gaudir de molta popularitat en la seua època, gràcies a la qual va obtindre molts alumnes i va aconseguir convertir-se en un model per als compositors del sud i del centre de Prússia. L’obra més coneguda de Pachelbel, Cànon en re major, va ser l’únic cànon que va escriure —encara que, en realitat, el terme és relativament inexacte perquè la peça no és estrictament un cànon sinó, més bé, una chaconne.
Canon en Re major Pachelbel
El cànon és una peça o secció d’una composició musical de caràcter contrapuntístic basada en la imitació entre dos o més veus separades per un interval temporal. Una part vocal o instrumental interpreta una melodia i uns compassos més tard una segona veu repetix eixa mateixa melodia i així successivament.
PARTITURA (veu)
Cada nivell té un número encerclat a l’esquerra i està format per quatre compasos de 2/4. Entre cada nivell hi ha 4 compasos d’espera. L’exercici consisteix a cantar/entonar les notes que hi van apareguent. A partir del nivell 21 ja no fem compasos d’espera i en solfegem els 8, que és la durada de la seqüència armònica o progressió d’acordes del cànon.
El recurs pertany a En Juan Hernández Freixenós.
SEQÜÈNCIA ARMÒNICA
