La Simfonia núm. 1 en re major, també coneguda com a Titan, va ser composta per Gustav Mahler entre 1887 i 1888, i estrenada en 1889 a Budapest. En totes les ocasions en què va ser interpretada a partir de la seua estrena a Budapest, l’obra es va trobar amb un rebuig quasi total per part de crítica i públic. Mahler va revisar posteriorment esta simfonia en diverses ocasions. En 1897 va eliminar un dels moviments, un intermedi líric titulat Blumine (Floretes), abandonant també el sobrenom de Titan. A partir d’este moment, l’obra adopta la forma definitiva en quatre moviments. Hui dia, esta simfonia és una de les més benvolgudes de Mahler, a causa de la seua gran riquesa melòdica, i és interpretada amb bastant freqüència a les sales de concert.
El tercer moviment, Trauermarsch: Feierlich und gemessen, ohne zu schleppen (Marxa fúnebre: solemne i mesura, però no pesante), està en re menor i en compàs de 4/4. És una marxa fúnebre que comença amb un solo de contrabaix que és una variació en mode menor del tema Frère Jacques (el popular «Campaner» o «Martinillo»), al qual es van incorporant diversos instruments. A continuació, apareix un tema de caràcter nostàlgic que procedix de la música tradicional de Bohèmia. La tristesa de la marxa fúnebre en la qual alternen estos dos temes contrasta amb passatges grotescos en els quals sembla sonar una música de banda popular i amb un episodi líric que també procedix de les Cançons d’un camarada errant.
Trauermarsch: Feierlich und gemessen, ohne zu schleppen
PARTITURA (flauta dolça)
EXEMPLE
ACOMPANYAMENT PIANO
AUDICIONS
